L'ARQUITECTURA MODERNISTA A L'AGÈNCIA IGUALADINA
El 30 de maig de 1903, l'Ajuntament d'Igualada atorga llicència d'obres al promotor Francesc Ollé Malet per a la reforma de la façana de l'edifici situat a la Rambla Sant Isidre, nº 13 i segons el plànol projectat per l'arquitecte Josep Pujol i Brull.
Josep Pujol i Brull, va ser un arquitecte, pintor i intel·lectual català de començaments del segle XX. Va tenir forts vincles en la ciutat d'Igualada, on va realitzar les seves grans obres d'àmbit modernista, com Cal Ratés (Plaça d'Espanya, nº 1), Casa Aleix Gabarró (Rambla Nova, nº 27) i la torre Boyer (Rambla Sant Isidre, nº 31).
DESCRIPCIÓ DE LA FAÇANA I ELS SEUS ELEMENTS
A la façana de l’Agència Igualadina es pot observar la presència de molts dels elements de l’arquitectura modernista catalana: predomini de la corba sobre la recta, ús de motius vegetals i naturals, detallisme en la decoració, i asimetria de les formes.
En la planta baixa hi ha un sòcol de pedra amb tres parts horitzontals, coronat amb un ràfec arrodonit. La part central disposa de talls verticals paralel·ls a les obertures.
En aquesta planta baixa la façana disposa de quatre obertures. La obertura principal, per on s’accedeix la obertura està rematada amb una llinda amb un esgrafiat imitant el maó ceràmic. La porta d’aquesta obertura, per la part central està remarcada amb un rombe per tal de trencar la verticalitat de la obertura i compensar la distribució asimètrica de la resta d’obertures. La finestra horitzontal just sobre la obertura principal, està tancada per una reixa metàl·lica adaptada a la obertura i amb sanefes metàl·liques. Per la part esquerra, la finestra que dona llum a les oficines, disposa d’una reixa formada per quatre sanefes i un coronament amb caire floral. Aquesta obertura també té una llinda “falsa” imitant l’acabat del maó ceràmic. El balcó superior, donava il·luminació i ventilació a la planta entresol, i disposa d’una barana amb imitacions florals. Els brancals de les obertures estan rematades amb capitells laterals combinant formes arrodonies i escairades.
Entre la planta baixa i la planta primera hi ha la llosa del balcó, format per dues lloses de pedra unides, tallades i esculpides a mà. El balcó està rematat per una barana de brèndoles treballades amb tirabuixó, i en les parts laterals hi ha dues esferes de llautó. A aquest balcó s’hi accedeix a través de dues balconeres amb porticons, els quals tenen un llinda de fusta tallada formant formes florals. Els capitells de les obertures s’endinsen i són arrodonits, i la llinda superior està més reculada del pla de façana. Les pilastres de la planta primera estan adornades amb 2 sanefes pintades de color blau amb línies arrodonides i de caire floral. Separant aquestes dues sanefes hi ha una franja de rajola hidràulica, també de tonalitat blava, i emmarcada horitzontalment per motllures arrodonides.
En la planta segona, a diferència de la planta primera, cada obertura té el seu propi balcó. La barana de cada un dels balcons segueixen el patró de la barana de la planta primera. Els porticons i el seu coronament presenten les mateixes característiques que les de la planta primera. En una franja horitzontal d’aproximadament 70 cm i des del nivell del sotabalcó sobresurt un sòcol del pla de façana on es torna a repetir una franja horitzontal de la mateixa rajola de planta primera. En canvi, l’emmarcament de les obertures és diferent: els capitells son escairats i s’endinsen en la obertura, remarcats per 18 rajoles formant una sanefa ceràmica policroma i amb dibuixos florals. Sota quest emmarcament i formant una llinda reculada, apareix de nou un esgrafiat imitant el maó ceràmic. Sobre de la sanefa de rajoles hi ha un ràfec que sobresurt en forma arrodonida i de tonalitat clara.
La planta tercera, és diferent al presentat al projecte original, on inicialment es dibuixaven 2 obertures, quan finalment en van ser quatre. Aquestes obertures estan marcades horitzontalment per les baranes, altre cop amb elements decoratius florals, i per l’esgrafiat de maó ceràmic en les pilastres. Aquesta última franja es remarca fortament a la façana i està rodejat horitzontalment per una renglera de les rajoles que estan al primer i segon nivell. Les llindes tornen a estar remarcades per l’esgrafiat del maó ceràmic col·locades en forma d’arc. Entre aquests grafiats i sobre les pilastres hi ha 5 rajoles de ceràmica vitrificada i oxidada col·locades a quaranta-cinc graus i que varien de tonalitat en funció la incidència del sol. Les fusteries també ón diferents i presenten formes circulars i allarcagassades, amb vidres de color blau en els extrems.
Un ràfec que sobresurt quaranta-cinc centímetres del pla de façana, marca el final de la zona d’habitatge i l’inici de la coberta. El mur de coberta segueix les pilastres de la planta tercera formant uns merlets amb ràfecs arrodonits. Entre aquestes pilastres torna a aparèixer les baranes amb grafisme d’imitació floral.
Tot el pla de façana està revocat amb morter de calç i el color groc de la façana fa de contrast amb el color gris de les fusteries i baranes, blaus dels grafismes i roigs dels elements decoratius del maó ceràmic. La façana disposava en planta baixa d’una placa amb el nom d’Agència Igualadina, amb lletres i elements decoratius florals.
Després de més de cent anys, a l'any 2018 la façana es rehabilita, tornant a tenyir de colors i contrastos aquest tram de la Rambla Sant Isidre d'Igualada.
